per miquel pubill
en 16 Gener 2015
Quan vaig néixer,la meva mare ho va passar molt malament,doncs vaig fer més de quatre kg.un part "natural" a casa i per acabar-ho d´adovar,vaig sortir amb un braç amunt,tocant-me el cap. La llevadora,va dir que això era "mala estrugança",com un avis de guerra.
La llevadora,no va fer cap premonició,doncs la guerra ja feia dies que es veia venir,amb aldarulls violents per a tot arreu.Segons vaig saber ja més crescut, és que mentre em batejaven a l´església de la Bonanova ,el meu oncle la va dir al meu pare : "mira si és important el teu fill,que a fora estan tirant petards".
Els petards,eren trets i tothom cames ajudeu-me a còrrer van sortir de l´església que no va trigar a treure foc pels quatre costats fins quedar en ruïnes.
Els "incontrolats",també van entrar al forn de la plaça Bonanova i com el fill gran era capellà,van matar a tota la familia.
Les forces d´ordre,restaven aquarterades en una més que equivocada decisió.
El meu pare,deia que amb aquest equivocat comportament del govern com el de quasi tot el país,no va fer altre cosa que obrir les portes a la victòria franquista.
